top of page
irena-sendlerowa-1942_ea9db716_550x697 (1).jpeg

Irena Sendler
“Valentía y bondad”

Cuando estalló la Segunda Guerra Mundial Irena Sendler era una trabajadora social de 29 años, empleada en el Departamento de Bienestar del municipio de Varsovia. Después de la ocupación alemana el departamento continuó haciéndose cargo de un gran número de pobres de la ciudad. Irena Sendler aprovechó su puesto para ayudar a judíos, pero esto se volvió prácticamente imposible cuando el gueto fue sellado en noviembre de 1940. Cerca de 400.000 personas habían sido hacinadas dentro del área estrecha que había sido adjudicada al gueto y su situación se deterioró rápidamente. 

Irena Sendler, asumiendo un gran peligro personal, concibió métodos para entrar al gueto y prestar ayuda a los moribundos judíos. Se las ingenió para obtener un permiso de la municipalidad que le facilitaba la entrada al gueto para inspeccionar las condiciones sanitarias. Dentro del gueto estableció contacto con activistas de organizaciones de bienestar judías y comenzó a brindarles asistencia. Ayudó a sacar clandestinamente a judíos del gueto a la parte “aria” de la ciudad y a establecer escondites para ellos.

Cuando se constituyó el Consejo de Ayuda a los Judíos (Zegota), Irena Sendler se convirtió en una de las principales activistas. El Consejo fue creado en el otoño de 1942, después de que 280.000 judíos del gueto de  Varsovia ya habían sido deportados a Treblinka. Cuando comenzó a funcionar para finales de ese año la mayoría de los judíos de Varsovia habían sido asesinados. Pero tuvo un papel crucial en el rescate de muchos que sobrevivieron las deportaciones masivas. La organización se hizo cargo de miles de judíos que estaban tratando de sobrevivir ocultos, buscándoles lugares de escondite y pagando por su manutención y cuidado médico.

En septiembre de 1943, cuatro meses después de la destrucción completa del gueto de Varsovia, Sendler fue nombrada directora del departamento de Cuidado de Niños Judíos de Zegota. Bajo el nombre clandestino de Jolanta aprovechó sus contactos con orfanatos e instituciones para niños expósitos para enviarles chicos judíos. 

El 20 de octubre de 1943 fue arrestada. Antes consiguió ocultar evidencias incriminatorias, como las direcciones en código de los niños a cargo de Zegota y sumas importantes de dinero para pagar a los que ayudaban a judíos. Fue condenada a muerte y enviada a la tristemente célebre prisión de Pawiak, pero activistas del movimiento clandestino consiguieron sobornar a algunos guardias y obtener su liberación.

Después de ser liberada en febrero de 1944 y a pesar de que sabía que las autoridades seguían vigilándola, continuó con sus actividades clandestinas. 

El coraje de esta mujer que lo había arriesgado todo sin pensarlo para salvar vidas la hizo merecedora del apodo ‘el ángel de Varsovia’, un nombre con el que ahora sí que pasaría a la historia. El 19 de octubre de 1965 Yad Vashem reconoció a Irena Sendler como Justa de las Naciones.

“Me lo enseñaron en mi casa. Una persona que necesita ayuda debe ser asistida sin detenerse a mirar su religión o su nacionalidad.”

Irena Sendler
“Valentia i bondat”

Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial Irena Sendler era una treballadora social de 29 anys, emprada al Departament de Benestar del municipi de Varsòvia. Després de l'ocupació alemanya, el departament va continuar fent-se càrrec d'un gran nombre de pobres de la ciutat. Irena Sendler va aprofitar el seu lloc per ajudar jueus, però això es va tornar pràcticament impossible quan el gueto va ser segellat el novembre de 1940. Prop de 400.000 persones havien estat amuntegades dins de l'àrea estreta que havia estat adjudicada al gueto i la seva situació es va deteriorar ràpidament.

Irena Sendler, assumint un gran perill personal, va concebre mètodes per entrar al gueto i donar ajuda als moribunds jueus. Se les va enginyar per obtenir un permís de la municipalitat que li facilitava l'entrada al gueto per inspeccionar les condicions sanitàries. Dins el gueto va establir contacte amb activistes d'organitzacions de benestar jueves i va començar a brindar-los assistència. Va ajudar a treure clandestinament jueus del gueto a la part “ària” de la ciutat ia establir amagatalls per a ells.

Quan es va constituir el Consell d'Ajuda als Jueus (Zegota), Irena Sendler es va convertir en una de les principals activistes. El Consell va ser creat a la tardor de 1942, després que 280.000 jueus del gueto de Varsòvia ja havien estat deportats a Treblinka. Quan va començar a funcionar per a finals d'aquell any la majoria dels jueus de Varsòvia havien estat assassinats. Però va tenir un paper crucial en el rescat de molts que van sobreviure les deportacions massives. L'organització es va fer càrrec de milers de jueus que estaven tractant de sobreviure ocults, buscant-los llocs d'amagatall i pagant per la seva manutenció i cura mèdica.

Al setembre de 1943, quatre mesos després de la destrucció completa del gueto de Varsòvia, Sendler va ser nomenada directora del departament de Cura de Nens Jueus de Zegota. Sota el nom clandestí de Jolanta va aprofitar els seus contactes amb orfenats i institucions per a nens trobats per enviar-los nois jueus.

El 20 d'octubre del 1943 va ser arrestada. Abans va aconseguir ocultar evidències incriminatòries, com les adreces en codi dels nens a càrrec de Zegota i sumes importants de diners per pagar els que ajudaven jueus. Va ser condemnada a mort i enviada a la tristament cèlebre presó de Pawiak, però activistes del moviment clandestí van aconseguir subornar alguns guàrdies i obtenir el seu alliberament.

Després de ser alliberada al febrer de 1944 i tot i que sabia que les autoritats la seguien vigilant, va continuar amb les seves activitats clandestines.

El coratge d'aquesta dona que ho havia arriscat tot sense pensar-ho per salvar vides la va fer mereixedora del sobrenom 'àngel de Varsòvia', un nom amb què ara sí que passaria a la història. El 19 d'octubre de 1965 Yad Vashem va reconèixer Irena Sendler com a Justa de les Nacions.

bottom of page