Justos entre les Nacions
Justos entre las Naciones
Va haver-hi una petita minoria que va saber desplegar un extraordinari coratge per a mantenir els valors humans en peus. Ells van ser els Justos de les Nacions, que van remar contra corrent general d'indiferència i hostilitat que va prevaler durant l'Holocaust per a salvar vides.
Hubo una pequeña minoría que supo desplegar un extraordinario coraje para mantener los valores humanos en pie. Ellos fueron los Justos de las Naciones, que remaron contra la corriente general de indiferencia y hostilidad que prevaleció durante el Holocausto para salvar vidas.
Ángel Sanz-Briz – “El ángel de Budapest” (España)
Ángel Sanz-Briz – “L'àngel de Budapest” (Espanya)
Ángel Sanz-Briz va néixer el 28 de setembre de 1910 a Saragossa i va ser un diplomàtic espanyol que va exercir com a encarregat de negocis de la legació espanyola a Budapest en l'estiu de 1944.
Immediatament després del començament de les persecucions contra els jueus hongaresos en 1944, va oferir en nom del seu govern proveir passaports a jueus d'origen espanyol, i negociar per la seva protecció amb les autoritats d'Hongria.
Sanz-Briz va rebre el consentiment d'atorgar aquests drets a 200 jueus espanyols però els va ampliar pel seu compte a 200 famílies i després va incrementar el grup una vegada i una altra. També va fer allotjar a jueus en edificis rentados per ell a Budapest sota la protecció de la bandera espanyola, al mateix temps que col·locava avisos que indicaven que eren propietats extraterritorials pertanyents a la legació espanyola.
Sanz-Briz va actuar heroicament, aconseguint salvar a nombrosos jueus, la majoria dels quals no eren d'origen espanyol. El govern del seu país li va ordenar abandonar la capital hongaresa al desembre de 1944.
Ángel Sanz-Briz nació el 28 de septiembre de 1910 en Zaragoza y fue un diplomático español que ejerció como encargado de negocios de la legación española en Budapest en el verano de 1944.
Inmediatamente después del comienzo de las persecuciones contra los judíos húngaros en 1944, ofreció en nombre de su gobierno proveer pasaportes a judíos de origen español, y negociar por su protección con las autoridades de Hungría.
Sanz-Briz recibió el consentimiento de otorgar esos derechos a 200 judíos españoles pero los amplió por su cuenta a 200 familias y luego incrementó el grupo una y otra vez. También hizo alojar a judíos en edificios rentados por él en Budapest bajo la protección de la bandera española, al mismo tiempo que colocaba avisos que indicaban que eran propiedades extraterritoriales pertenecientes a la legación española.
Sanz-Briz actuó heroicamente, logrando salvar a numerosos judíos, cuya mayoría no eran de origen español. El gobierno de su país le ordenó abandonar la capital húngara en diciembre de 1944.
Raoul Wallenberg (Suecia)
Raoul Wallenberg (Suècia)
Raoul Wallenberg va néixer en Lidingö, Suècia el 4 d'agost de 1912. Va ser un diplomàtic suec membre de la prestigiosa família Wallenberg.
Wallenberg va arribar a Budapest el 9 de juliol de 1944, amb una llista de jueus als qui ajudaria, i 650 passaports de protecció per a jueus que tinguessin alguna connexió amb Suècia.
No obstant això, molt aviat va ampliar l'abast del seu treball, i va començar a emetre milers de salconduits i a adquirir habitatges a les quals va posar baix bandera sueca, convertint-les així en extraterritorials, en les quals va albergar a jueus per a major protecció. El salconduit autoritzava el seu portador a viatjar a Suècia o a qualsevol altre país que Suècia representés.
Prop de 4.500 jueus van obtenir aquests documents, que els protegien de treballs forçats i els eximien d'usar l'estrella groga.
Raoul va ser arrestat per les tropes soviètiques després de l'entrada de l'Exèrcit Roig a Budapest, al·legant que era un espia estatunidenc. Va morir estant encara sota la seva custòdia el 16 de juliol de 1947.
Raoul Wallenberg nació en Lidingö, Suecia el 4 de agosto de 1912. Fue un diplomático sueco miembro de la prestigiosa e infuyente familia Wallenberg.
Wallenberg llegó a Budapest el 9 de julio de 1944, con una lista de judíos a quienes ayudaría, y 650 pasaportes de protección para judíos que tuvieran alguna conexión con Suecia.
No obstante, muy pronto amplió el alcance de su trabajo, y comenzó a emitir miles de salvoconductos y a adquirir viviendas a las que puso bajo bandera sueca, convirtiéndolas así en extraterritoriales, en las cuales albergó a judíos para mayor protección. El salvoconducto autorizaba a su portador a viajar a Suecia o a cualquier otro país que Suecia representara.
Cerca de 4.500 judíos obtuvieron estos documentos, que los protegían de trabajos forzados y los eximían de usar la estrella amarilla.
Raoul fue arrestado por las tropas soviéticas tras la entrada del Ejército Rojo en Budapest, alegando que era un espía estadounidense. Falleció estando aún bajo su custodia el 16 de julio de 1947.
Chiune Sempo Sugihara (el Japó)
Chiune Sempo Sugihara (Japón)
Chiune Sempo Sugihara va ser enviat al novembre de 1939 pel govern del seu país per a servir com a cònsol en Kovno, en aquells dies la capital de Lituània. Com a part de la seva missió, havia d'observar les maniobres de l'exèrcit alemany a l'altre costat de la frontera perquè l'Alt Comandament Japonès pogués tenir informació anticipada de l'atac contra la Unió Soviètica.
En aquells dies, els refugiats jueus a Lituània estaven passant per moments difícils ja que veien com les portes dels altres països del món s'anaven tancant davant ells pel que feia gairebé impossible l'obtenció d'un visat d'immigració que els permetés abandonar el país i així, les maniobres del règim nazi que evidentment anirien després d'ells.
Sugihara va accedir a assistir-los amb la cerca d'un destí que no exigís visat i els permetés abandonar Lituània com més aviat millor. D'aquesta manera, el cònsol va ajudar a al voltant de 6000 jueus a deixar aquest país mitjançant l'expedició de visats de trànsit japonesos perquè poguessin viatjar a territori japonès, un fet que clarament va posar en perill la seva carrera diplomàtica i la vida de la seva família.
Chiune Sempo Sugihara fue enviado en noviembre de 1939 por el gobierno de su país para servir como cónsul en Kovno, en aquel entonces la capital de Lituania. Como parte de su misión, debía de observar las maniobras del ejército alemán al otro lado de la frontera para que el Alto Mando Japonés pudiera tener información anticipada del ataque contra la Unión Soviética.
En aquel entonces, los refugiados judíos en Lituania estaban pasando por momentos difíciles ya que veían como las puertas de los demás países del mundo se iban cerrando ante ellos por lo que hacía casi imposible la obtención de un visado de inmigración que les permitiese abandonar el país y así, las maniobras del régimen nazi que evidentemente irían tras ellos.
Sugihara accedió a asistirlos con la búsqueda de un destino que no exigiese visado y les permitiese abandonar Lituania cuanto antes. De ese modo, el cónsul ayudó a alrededor de 6000 judíos a dejar dicho país mediante la expedición de visados de tránsito japoneses para que pudieran viajar a territorio japonés, un hecho que claramente puso en peligro su carrera diplomática y la vida de su familia.
Giorgio Perlasca (Itàlia)
Giorgio Perlasca (Italia)
Giorgio Perlasca va ser un comerciant italià que durant els primers anys de la guerra, va participar en la conquesta d'Etiòpia i en la Guerra Civil Espanyola juntament amb les tropes de l'exercito italià. No obstant això, el seu posicionament polític donaria un canvi rotund els anys següents.
En 1941, durant un viatge de negocis a Iugoslàvia, va presenciar el tracte denigrant que rebien els jueus en aquells dies. Al març de 1944, estava a Hongria quan el país va ser envaït per Alemanya. Giorgio Perlasca no havia tornat a Itàlia quan aquesta va ser envaïda per l'exèrcit alemany en 1943, a causa de la seva posició antinazi, i, sentint-se amenaçat després d'un breu pas per una presó hongaresa, es va dirigir a la legació espanyola a la recerca d'ajuda.
Gràcies a les seves relacions i al diploma de reconeixement rebut a Espanya pels seus llaços comercials, va obtenir un passaport espanyol d'Ángel Sanz Briz, encarregat de negocis en l'ambaixada, i va començar a treballar en la legació, ocupant-se de visitar i ajudar als refugiats allotjats en cases que rebien protecció diplomàtica per part de països neutrals, entre ells Espanya.
En abandonar Sanz Briz la ciutat, per temor a l'exèrcit soviètic que avançava sobre Budapest, Giorgio Perlasca es va presentar davant les autoritats hongareses com la seva reemplazante, utilitzant documents falsificats i fent-se passar per diplomàtic. Com a representant espanyol, Giorgio Perlasca va advertir al Ministeri de l'Exterior hongarès que no perjudiqués els interessos d'Espanya a Hongria, ja que s'arriscaven a represàlies contra els ciutadans hongaresos que vivien a Espanya. Amb aquesta amenaça, Giorgio Perlasca va tractar de defensar a més de 2.200 jueus que es trobaven a les cases protegides.
A més va continuar visitant-los i subministrant-los provisions malgrat l'escassetat regnant a la ciutat assetjada. També es va associar a les peticions presentades per altres representants de països neutrals i pel nunci del Vaticà Angelo Rotta, perquè fossin millorades les condicions de la població jueva, especialment dels nens.
Giorgio Perlasca fue un comerciante italiano que durante los primeros años de la guerra, participó en la conquista de Etiopía y en la Guerra Civil Española junto con las tropas del ejercito italiano. No obstante, su posicionamiento político daría un cambio rotundo los años siguientes.
En 1941, durante un viaje de negocios a Yugoslavia, presenció el trato denigrante que recibían los judíos en aquel entonces. En marzo de 1944, estaba en Hungría cuando el país fue invadido por Alemania. Giorgio Perlasca no había vuelto a Italia cuando ésta fue invadida por el ejército alemán en 1943, debido a su posición antinazi, y, sintiéndose amenazado tras un breve paso por una cárcel húngara, se dirigió a la legación española en busca de ayuda.
Gracias a sus relaciones y al diploma de reconocimiento recibido en España por sus lazos comerciales, obtuvo un pasaporte español de Ángel Sanz Briz, encargado de negocios en la embajada, y comenzó a trabajar en la legación, ocupándose de visitar y ayudar a los refugiados alojados en casas que recibían protección diplomática por parte de países neutrales, entre ellos España.
Al abandonar Sanz Briz la ciudad, por temor al ejército soviético que avanzaba sobre Budapest, Giorgio Perlasca se presentó ante las autoridades húngaras como su reemplazante, utilizando documentos falsificados y haciéndose pasar por diplomático. Como representante español, Giorgio Perlasca advirtió al Ministerio del Exterior húngaro que no perjudicase los intereses de España en Hungría, ya que se arriesgaban a represalias contra los ciudadanos húngaros que vivían en España. Con esta amenaza, Giorgio Perlasca trató de defender a más de 2.200 judíos que se encontraban en las casas protegidas.
Además continuó visitándolos y suministrándoles provisiones pese a la escasez reinante en la ciudad sitiada. También se asoció a las peticiones presentadas por otros representantes de países neutrales y por el nuncio del Vaticano Angelo Rotta, para que fuesen mejoradas las condiciones de la población judía, especialmente de los niños.
Pare Ireneo Typaldos (Grècia)
Padre Ireneo Typaldos (Grecia)
El Pare Ireneo Typaldos, nascut a Patres, exercia a l'Església Catòlica central a Atenes i a més com a secretari en l'Ambaixada d'Espanya a Atenes quan la guerra va arribar a Grècia.
Typaldos va tenir l'oportunitat d'ajudar a diversos dels jueus perseguits en aquesta localitat mitjançant la provisió de documents d'identitat espanyoles igual que a diversos espanyols que eren perseguits pel govern alemany.
El Padre Ireneo Typaldos, nacido en Patras, ejercía en la Iglesia Católica central en Atenas y además como secretario en la Embajada de España en Atenas cuando la guerra llegó a Grecia.
Typaldos tuvo la oportunidad de ayudar a varios de los judíos perseguidos en dicha localidad mediante la provisión de documentos de identidad españolas al igual que a varios españoles que eran perseguidos por el gobierno alemán.
Aracy Carvalho de Guimarães Rosa (el Brasil)
Aracy Carvalho de Guimarães Rosa (Brasil)
De pare brasiler i mare alemanya, Aracy va néixer el 5 de desembre de 1908 a Rio Negre, en l'estat de Paraná del Brasil. No obstant això, va viatjar a Alemanya en els anys 30 i allí va començar a ajudar als jueus després dels episodis de la Nit dels Cristalls Trencats en la nit del 9 al 10 de novembre en 1938.
A partir de llavors, recorrien a ella els jueus que volien emigrar al Brasil, dels quals algun d'ells havien estat detinguts en camps de concentració.
Aracy va exercir com a funcionària de l'oficina d'expedició de passaports del consolat brasiler a Hamburg en els anys 1936-1942, que va ajudar jueus alemanys a aconseguir vises per al Brasil i d'aquesta manera va salvar les seves vides.
Segons el testimoniatge de Aracy Carvalho de Guimarães Rosa, confirmat per alguns dels jueus que van rebre la seva ajuda, ella els allotjava a la seva casa particular en els dies anteriors a l'embarcament en el port d'Hamburg. A més, com les lleis nazis els prohibien als jueus treure del país els seus béns, diners i joies, que eren confiscats per la policia, Aracy Carvalho de Guimarães Rosa els acompanyava fins a la seva cabina per a brindar-los protecció diplomàtica.
El 27 de desembre de 1941, l'Associació Nacional de Jueus a Alemanya (l'anterior Representació dels Jueus Alemanys del Reich) va enviar a Aracy Carvalho de Guimarães Rosa una carta d'agraïment per la seva ajuda als jueus que sol·licitaven emigrar.
De padre brasileño y madre alemana, Aracy nació el 5 de diciembre de 1908 en Rio Negro, en el estado de Paraná de Brasil. No obstante, viajó a Alemania en los años 30 y allí comenzó a ayudar a los judíos tras los episodios de la Noche de los Cristales Rotos en la noche del 9 al 10 de noviembre en 1938.
A partir de entonces, recurrían a ella los judíos que querían emigrar a Brasil, de los que alguno de ellos habían estado detenidos en campos de concentración.
Aracy ejerció como funcionaria de la oficina de expedición de pasaportes del consulado brasileño en Hamburgo en los años 1936-1942, que ayudó a judíos alemanes a conseguir visas para Brasil y de ese modo salvó sus vidas.
Según el testimonio de Aracy Carvalho de Guimarães Rosa, confirmado por algunos de los judíos que recibieron su ayuda, ella los alojaba en su casa particular en los días anteriores al embarque en el puerto de Hamburgo. Además, como las leyes nazis les prohibían a los judíos sacar del país sus bienes, dinero y joyas, que eran confiscados por la policía, Aracy Carvalho de Guimarães Rosa los acompañaba hasta su camarote para brindarles protección diplomática.
El 27 de diciembre de 1941, la Asociación Nacional de Judíos en Alemania (la anterior Representación de los Judíos Alemanes del Reich) envió a Aracy Carvalho de Guimarães Rosa una carta de agradecimiento por su ayuda a los judíos que solicitaban emigrar.
María Errazuriz (Xile)
María Errazuriz (Chile)
María Errazuriz, xilena i procedent d'una família catòlica devota, va viure en Paris en la dècada de 1930 i es va romandre allí durant l'ocupació alemanya.
Exercia com a treballadora social de professió i va treballar a l'hospital jueu Rothschild. María va exercir un paper dominant en les accions de rescat a l'hospital, l'objectiu del qual des de 1942 d'ara endavant era ocultar als alemanys a la major quantitat possible de jueus.
Alguns dels pavellons de l'hospital havien estat voltats amb filferro de pues i convertits en centres de detenció. Quan els malalts milloraven, eren transferits al camp d'internament de Drancy a França i posteriorment eren deportats.
María Errazuriz, chilena y procedente de una familia católica devota, vivió en Paris en la década de 1930 y se permaneció allí durante la ocupación alemana.
Ejercía como trabajadora social de profesión y trabajó en el hospital judío Rothschild. María desempeñó un papel dominante en las acciones de rescate en el hospital, cuyo objetivo desde 1942 en adelante era ocultar a los alemanes a la mayor cantidad posible de judíos.
Algunos de los pabellones del hospital habían sido cercados con alambre de púas y convertidos en centros de detención. Cuando los enfermos mejoraban, eran transferidos al campo de internamiento de Drancy en Francia y posteriormente eran deportados.
Fuente: Yad Vashem
